Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/471

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




I



C

om la fletxa surt brunzenta de la ballesta cercant el cor de sa víctima pera vessarhi l'amargantor de son verí, surtía de Serra Bruna, reclosa dins d'un carpeta adressat al extranger, una crudel missiva, plena de dol y de tristor: «Cuytèu á tornar, que'l vostre oncle's mor».

 Y el blanch era l'idili conjugal, que johía de ses primicies, entre'ls primaverals esbarjos, sublims delectacions, lluminoses perspectives y deliciosos arrobaments d'aquest período, únich en la vida del home, que se'n diu lluna de mel, en que, com si no bastessin els elements de ditxa qu'en sí porta la sobtada expansió de les reprimides cobejanses deslliurades per virtut de sagramental benedicció, les ánimes enamorades se tiran á emborratxarse de tot lo bell, lo imprevist y lo confortable que la vida moderna fa accesible á la gent adinerada.