Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/477

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


passar, y encara vos podeu donar gracies á Deu que us permet arribarhi ab tot el coneixement. ¡No'n demano pas més per mí!

 Torná á somriure el pacient y com un lleuger reflet celestial inondá sa traspassada fesomía. Allargá á son company la má, dihentli:

 —No'm deixarèu, eh?

 —Nó, fill, —feu aquest.— Lo promès es promès; á la masía ningú m'espera y estich enterament per vos.

 En Ramon, gens foguejat en aquesta mena de passatges de la vida, tot s'esborronava al sentir tal conversació.

 El malalt, no obstant, aná tirant unes hores més, prenent sols algunes gotes d'una gomosa y petites culleradetes de caldo. En alguns moments pareixía reaccionarse, parlant ab bastanta claretat, fent alguns encárrechs, tant á son nebot com á mossen Isidro, mes, ab tot, se li notava una pèrdua extraordinaria de forses.

 Á mitja tarde'l rumball comensá á convertirse en un gemech acompassat, entrá'l desfici y tot demostrá que'l malalt anava á entrar en una nova facies. Si es qu'aquest hagués conservat un fil d'esperansa, aquell fil que'l reu á qui van á ajusticiar no'l pert fins al instant de assèures al banquet, en aquell moment doná probes d'haverla renunciada. Tractá de fer noves recomanacions al seu nebot, recomanacions qu'aquest comprengué més ab l'ánima