Vés al contingut

Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/480

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

al agonitzant, tot ab una sola má, perque ab l'altra no deixava may la del moribont, atent sempre á ses cada vegada més dèbils manifestacions, y tornava á rependre ses exhortacions, qu'arribavan en algun moment á tocar una nota d'un egoisme sublim, si es qu'aquests dos conceptes poden anar may junts. Glosant les paraules del bon lladre á Jesucrist, deya:

—Recordèuse, mossen Joan, de mí, quan arribèu al Paradís.

Sa veu pausada y cadenciosa, qu'en Ramon sentía cáureli com gota á gota dins del pit; la tendresa de sentiments; la senzillesa en els conceptes, qu'arribavan á pecar d'ignocents algunes vegades; lo gráfich de les comparacions, qu'en circunstancies menos solemnes podrían semblar massa vulgars; barrejat ab certa grandiositat bíblica y un no sé qué de primitiu y patriarcal qu'omplía tota la escena, produhían un efecte tan commovedor y tan sugestiu, que'l jove's sentía absort, inconcient del temps que transcorría, fita la mirada en aquell rostre cadavèrich, que's traspassava per moments.

Aquella íntima commoció que, com corrent elèctrica, feya vibrar les cordes de son sentiment á la contemplació de la naturalesa, aquelles intuicions estétiques que sa ánima somniadora copsava al vol en tots moments, no les hauría pas may sospitades á la espona del llit