tacions de son esperit. Hi havía de tot: paragrafs de lletra apretada y frissosa; altres d'escriptura clara y apacible; conceptes, uns diluhits al excés y curts y sèchs, alguns d'ells interromputs y fins titllats, ja debilment com pera donar lloch á noves reflexions, ja ab ensanyament com pera borrarne fins la memoria. En alguns hi brillava la esperansa, en altres un greu descoratjament, però en tots s'hi sentía la fè y la caritat de l'ánima encesa en amor de Deu. No hi mancavan tampoch intermitencies espayoses, algunes d'elles marcant períodos de mesos y fins anys de repòs, com si la seva ánima s'hagués adormit en la lascitut de la fatiga ò de la gandulería.
Á n'en Ramon se li negá'l cor de tendresa al observar que la seva persona hi ocupava un lloch importantíssim en aquella estereotipació del cor del seu oncle. Ja en un replech de la cuberta hi trobá aplegades les poques cartes que li havía escrit desde sa separació, y en les primeres págines, en forma de versets que semblavan arrencats del llibre de Job, expressava ab tendra amargura les anyorances de aquell sér estimat que creya perdut entre les onades del món. Intercalades ab aquells cántichs d'anyoransa, hi posava fondes reflexions sobre lo qu'era y lo que deuría esser la ensenyansa y sobre lo qu'havía fet y havía deixat de fer pera salvarlo de les tretes de la malejada societat.