Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/49

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que, presa la puntería, aplica la metxa á la pólvora y, sense perdre alè, enjegá aquesta canonada seca:

 —¡Dígam!: en tes investigacions, ¿l'has trobat á Deu?—

 En Ramon descubrí de repent el joch de mossen Joan y l'obgecte que perseguía. Comprengué que son oncle dubtava d'ell y aquesta sospita'l ferí al mitj del cor. Un instant els dos interlocutors s'abrigaren ab una intensa mirada, que abdós sostingueren valentment. Després en Ramon respongué ab veu reposada:

 —¿Y que's pensa que'ls estudis científichs no conduheixen á Deu, tant com els; estudis filosófichs y theològics, dels que vostè n'está tan emprendat? Que n'ha d'esser d'obcecat el científich que no senti l'idea de Deu en cada una de les infinites lleys que veu desenrotllarse, tant si mira al cel, com á la terra, com al horitzó! No es pas entre'ls esbrinadors d'aquestes lleys ahont cal cercarhi'ls impíos y'ls descreguts; més aviat els trobará entre els filosops y doctrinaris, molts dels que, entenebrats de cap per cavilacions superiors á ses forses cerebrals, trahits per ses propies argucies que acaban per tornarse contra sí mateixos, tocats de satánich orgull per lo qu'ells creuen triomfs de la rahó y sovint no son més que fosforescencies de cervells malaltissos,