Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/496

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 «Y á n'aquesta idea'ns hi hem acostumat de tal manera, que l'Estat ha pogut impunement establir enormitats com l'impost de consums, que grava per un igual al brasser y al milionari, è iniquitats com la contribució de sanch, que sacrifica á ses concupiscencies als joves de vint anys, igual que, en temps dels mals usos, eran les donzelles casadores desflorades pels mals barons.

 «Quan el poble ha sentit les fiblades de la tiranía, trobantse mancat de vida propia y fins de verdadera conciencia, no ha sabut més que tirarse dels brassos del un polítich als del altre, com l'infelís gamat que, no sabent de quína entranya's mor, se dona á un y altre curander, fins que, desenganyat de tots, á tots els maleheix ab una mateixa má desde'l fons de son escepticisme. Avuy el divorci entre'l país y l'Estat es complert.

 «Però les mirades cobdicioses del Estat xuclador també's ficsaren en la Iglesia, institució eminentment popular y que tant havía influhit en la constitució de la Patria. La Iglesia, vivint de rendes propies (qu'en considerable part servían pera les necessitats del pobre y eran la caixa d'ahont la industria y l'agricultura'n lograva bestretes á interès mòdich y senzill), gosant d'absoluta llibertat d'acció, constituhía una forsa lliure y respectable, que