Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/54

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


també en els Seminaris, ahont es més de doldre la deficiencia de l'ensenyansa. Molt de llatí, molta theología, veliaquí tot. Però avuy que, com ja li he dit altres vegades, la impietat, abandonant el camp de la filosofía, invadeix el científich, el de les arts, el de l'historia y fins el de l'economía, falsejantho tot, es aquí ahont deu portarse la lluyta. La theología escólastica, ab tota sa sublimitat, entench jo que avuy ha cumplert bona part de sa missió, donchs les veritats catòliques, ja de sí prou sòlides y respectables, quan descansan sobre bases científiques, tenen una forsa d'atracció á la que res resisteix. Abans l'idea cristiana ho era tot: les ciencies y les arts brillavan á son impuls ab llum claríssima, les costums y les lleys se formavan á son calor y l'esperit de lluyta, encarnat en ella, era vida feconda en avensos morals y materials. Avuy la societat, acostumada á evolucionar independentment d'aquest esperit, ha substituhit les antigues democracies cristianes per altres democracies racionalistes y materialisades, les agremiacions de carácter senzill y práctich per una burocracia inflada y venal, y'l sensualisme ha glassat les conciencies dels de dalt y pervertit les costums y enervat les forses dels de baix.

 Però encara en nostra terra ha tingut resultats més deplorables. Un temps, nostre poble, regit per institucions propies, se distingia per