Vés al contingut

Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/67

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ho entengui. Ab tot això'l poble n'anirá cada día pitjor y faltat del apoyo dels que naturalment deurían esser sos protectors, se llensará en brassos del primer pillet que surti pera explotarlo. Jo, temps enrera, havía intentat interposar mon escás valiment pera tranzigirho, però vaig veure que aquest bon senyor, qu'en lo demés es com una pasta d'Agnus, en tocant aquest punt s'enterca com una mula, sense que li hagi ningú, ni la seva muller, que li fassi entendre ses propies conveniencies. Tement enredarho, vaig resoldre no parlarnhi més, reservantme en tot cas pera ocasió més propicia.

—Y'ls demés propietaris ¿què fan?

—¿Què vols que fassin? Per darrera enllá'l bescantan, sense atrevirse á posárseli al davant, perque es un trumfo dels grossos, ab molt bons padrins á Gerona y á Madrit; deixan córrer la bola.

—Es lo que li deya ahir, —feu en Ramon, després d'una estona de reflexió.— La pestilencia puja, puja, y ja está arribant á dalt de les montanyes.