Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/96

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


guda, y com per efecte d'una calva occipital se dolía molt de fret á la closca, portava dita gorra plena de mocadors dels nomenats de frare, aumentant son número segons apretavan els rigors de l'estació. De totes aquestes pesses no se'n desprenía fins á la primavera y encara sols després de moltes palestres ab sa muller que d'amagat ò mitg per fórsa les hi anava llevant de mica en mica.

 Per més que sempre's dolía d'assò ò d'allò, lo cert es que resistía perfectament totes les estacions, fent raríssimes vegades un día de llit. En fí, cal afegir qu'encara que sa vestimenta li donava l'ayre d'aplegador de monges, no careixía ab tot de certa bona presencia y aspecte senyorial en consonancia ab lo que era.

 Son retrato moral es més complexe, ja que no es possible ficsarli cap genialitat ben determinada. Pagès de naixensa y per sos interessos, no demostrava cap afició á l'agricultura. Tenía totes les finques arrendades á parts ò á arrendament cotat. Veritat es que á la casa payral hi havía afectes totes les terres bosques y pastorims, á més d'alguns quintans y hortes que menava per compte propi, lo que portava un regular rem á la casa; mes per això tenía á n'en Basi, el mosso gros, que donava cap á tot, actuant al propi temps de majordom y ajuda de cambra del senyor, de