Pàgina:Tenoriades (1924).djvu/29

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


ja sabeu, el meu pare és fabricant de Terrassa i també sabeu que a Terrassa l'ésser fabricant no és cap distingo, perquè allí tothom n'és poc o molt de la mena de fabricant. El meu pare era un badoc. Lo que en el temps de l'obscurantisme en sabien dir un home de bé, i com que Terrassa era poc per mi no i no volia fer esperar a tantes dones que hi han arreu que volen home etxurat i amb prendes, vaig allò que es diu per fer broma, estrafer el nom del meu pare, vaig cobrar uns talons i a fer estragos. Arribo aquí, m'ensenyo, em veuen i no em vull alabar, però sí he de dir que jugava amb les pobres dones mateix que si jugués al set-i-mitg. Sota vull, sota tinc i copo, vaig anar col·leccionant cinc o sis noies de sa casa, mitja dotzena de casades i dos o tres de vídues de torna i em vaig dir: Adéu Barcelona, reposa que jo me'n vaig amb el monstruari a Saragossa.

Mal llamp

   Bona terra!

Joanet

   I bon mugerío. Ferèstegas, però mengívoles. Me'n vaig endú el monstruari, procurant fer algun pedido que fent rebaixa de preus me'l pagaven al comptat, amb perju-