dici de la casa, però en profit de l'intermediari, i així que havia fet el cobro, a empaitar i surti lo que surti. L'aragonès sol ésser ferrenyo, però la ferranyamenta an en Joanet no l'espanta. Surto al carrer i ja en van gemegar. Només al veurem les seves propias cop d'ull per aquí, cop d'ull per allà, ja vareig fer d'acaparador. Hi havia dies que a l'ésser al vespre (i no ho dic per donar-me mèrits) de tant tenir dones a la falda se'm doblegaven els genolls, i és clar, com que els aragonesos són molt mirats i tenen gènit, en vareig haver de malmetre alguns, no per res, sinó per fer llista.
I a tu no et varen mesurar mai?
Que te crees tu eso.
Deixeu-lo dir.
Vaig fogir, és dir, vaig anar-me'n, per treure'm les vídues del davant i cap a Bilbao falten homes. Arribo i poso el cartell que se sol posar an aquests trànsits: «Es fa sa-
