I ara sóc jo el qui he de parlar. Mal fabricant!
Alanta, senyor Subsistències!
Et conec de petit, herbeta! T'he vist créixer, t'he vist fogir i m'entero de tot lo que has fet. Tu has falsificat talons. No ho neguis, no, tot un talonari: i això no té perdó de Déu. Que hagis atropellat les vídues, les casades i les menors, an el sentit de la virtut, no ho aprovo, però, vaja, ho tolero. Com que sóc de Terrassa, conec el panyo, i el panyo ets tu! Però atacar-me la caixa, la caixa, eh? La caixa dels quartos, que és l'altar major de la casa, això passa totes les mides i totes les mitges canes. Que em despanyessis la darrera, la meva, quan hi seré dintre, t'ho soportaria millor que no la dels meus interessos.
Vaja, a fora bufandes!
Mirem!
