Pàgina:Tercera serie de cançons populars catalanes (1910).djvu/43

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


i li obre una altra ventana,
i d' allí veu sos germans
que amb pilotes d'or jugaven.
—Oh germans, els meus germans!
doneu-me una taça d'aigua,
que la boca se m'asseca
i ma gola es una brasa!
—No la beuras maleïda,
no la beuras tu, malvada:
si creguessis a ton pare
no te'n mancaria, d'aigua.—
Marguerida torna a dins
tristeta i desconsolada.
Ja'n baixa un angel del Cel
que li obre una altra ventana:
desde allí veu al seu pare
que amb forquilla d'or menjava.
—Ai, pare, lo meu bon pare!
doneu-me una taça d'aigua,
que la boca se m'asseca
i ma gola es una brasa!
Mentres jo me la beuré,
de Dios seré enamorada.
—Depressa, los meus criats:
pugeu-li una taça d'aigua.
No li pugeu amb la d'or,
ni tampoc amb la de plata,
sinó amb la de cristall,
que l'aigua serà més clara.
El primer que serà allí
té una corona guanyada.
Quan són al cap de l'escala