Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch III (1905).djvu/107

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
103
lo Blanch.

par que es iuſta coſa que de tan ſforçada demanda que la alteſa voſtra me fa que yo dech anar al camp: Senyor, lo dia aſſignat yo ſere preſt per partir. Com lo Emperador lo veu axi parlar reſta molt content, partis dell e tornaſſen a la ciutat. Com la Emperadriu lo veu, dix li: Senyor, ſi Deu vos deixe viure longament en aqueſt mon eus done paradis en laltre com de aqueſta vida paſſareu, digau nos la veritat del noſtre Capita com ſta, ſi tem mort o la ſua vida en que ſta? Lo Emperador en preſencia de la Princeſa e de les donzelles dix a la Emperadriu: Senyora, yo pens que ell no tem perill de mort, mas ſens dubte ell ſta malament adobat, car los oſſos de la cama e los molls que dins te tots li parien damunt lo cuyro, que gran compaſſio era de veureu: pero ell diu que dilluns ell ſera preſt per partir. Sanƈta Maria val! dix la Princeſa, e que es lo que la majeſtat voſtra vol fer? lo home qui ſta ab tant de mal poſat en larticle de la mort voleu que vaja al camp, e com ſera en lo cami feneixca los ſeus darrers dies? quina ajuda tal hom com aqueſt pora fer a la gent darmes? voleu poſar en perill la ſua perſona e tot lo voſtre ſtat? no ſenyor, que tals batailles nos fan axi, car millor es dell la vida que la mort, car eſſent viu tots los enemichs lo temorejaran, e eſſent mort no tindran temor de res. E ſi es guaſt de ſa perſona no li qual ſino ques poſe en religio, e yo crech, ſi lo preu li es honor hi ell ho pora fer, voſtra majeſtat ſera ben