comte en aquell grau mateix, volgueren entrar, car deyen que home nafrat no podia tant dormir, e meſclant hi força entraren dins e ſaberen com era partit. Caualcaren cuytadament e ſeguiren lo, e trameteren a dir al Emperador com lo ſeu Capita hauia fet ſon manament, maleynt al Emperador e a tota ſa natura. Com lo Emperador ho ſabe, dix: Per mon Deu verdader ell ateny be lo que promet! Com lo Duch e lo Veſcomte lagueren ates, e ſaberen que ſera ſmortit .v. vegades en lo cami, reprengueren molt al metge e a Ypolit dient que nol amauen gens. E tu, Ypolit, qui eſt del noſtre linatge de la caſa de Rocaſalada e del parentat de Bretanya, dexar partir lo noſtre meſtre e ſenyor! e lo dia que ell finira ſos dies tots ſerem perduts, e de noſaltres no ſera feta mencio neguna, perque tu eſt digne de gran reprenſio, e ſi no fos per temor de Deu e vergonya del mon ab aqueſta ſpaſa yo faria pijor de tu que no feu Cahim de Abel. O deſauenturat de caualler ſens pietat e miſericordia, fuig dauant mi, ſi no per zel de ma honor preſtament ne portaries pena. E fon ſe girat apres deuers lo metge, e ab irada veu feu principi a vna tal reprenſio e caſtich.
