I per temenſa de offendre la majeſtat voſtra la mia ma fos ſtada impedida que tocat no hagues en la perfeƈtio de la voſtra real perſona, lo meu infinit deſig en vos nos repoſara: mas la mia mal auiſada penſa no baſta a conexer que lo premi de perdo degua obtenir ſino per mija del voſtre valeros acoſt, e deu eſſer atribuit a molta culpa mia: pero qui es aquell qui conegues les tantes ſingulars perfeƈtions que en vos tinch conegudes, que james en altra no conegui de aquexa tanta gloria quels benauenturats mes poſſeyr no poden? e per temor que de voſtra excellencia no ſia deſamat me porta doble pena, car altri nou pot ſentir ſino yo: car perdent a la majeſtat voſtra pert la ſuma de tot mon be, no tenint eſperança de james cobrar. Haureu a penſar ſou coneguda per perſona que lo compliment ſe troba, e lo grat demanat poria en aquella hora que per lo mal meu digues, Jheſus, Jheſus, lo qual a mi tant ha plagut: lo treball de aço es penſar quant vos valeu, car lo jorn que amor meu feu voſtre, totes les mies forçeshan ſeguit la voluntat voſtra. La mia ma nos canſaria per eſcriure a la real celſitut voſtra, car par me ab vos rahonar puix aƈte de diffamacio a mi no representa: car fent lo contrari no
