Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch III (1905).djvu/121

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
117
lo Blanch.

poria eſſer loat, puix tal execucio la virtut ab ſi porta, mas paraules de mal ſtil haureu ſguart. Lo plaer meu es no remetre res a la fortuna enemiga de mon delit: tota volta crehent lo que per la alteſa voſtra manat me ſes lo era millor. — Negu no es ſtat creat que no haia errat.


CAPITOL CCXXIX.
Com Plaerdemauida fon tornada a la Princeſa.


C

Om Plaerdemauida ſe fon partida de Tirant, e la Princeſa ſabe que ella venia iſque li corrent al cap de leſcala e dix li: O la mia cara germana y quius ha feta fellona que axius hagueſſeu a partir de mi? Com, ſenyora, dix Plaerdemauida, la excellencia voſtra que mauia oblidada que no volieu queus vingues dauant. E la Princeſa la pres per la ma, e poſala dins vna cambra, e giras deuers aquells qui lauien portada e regracials lo molt treball quey hauien mes. Com elles foren dins la cambra la Princeſa de tals paraules feu principi: No ſaps tu, Plaerdemauida, que entre pare e fills ha moltes voltes diuis, que corren algunes puntes de fellonia, y entre germans per ſemblant? E poſat cars que entre tu e mi hagueſſen paſſades algunes paraules ja per axo not deus tu enfellonir contra mi, que tu ſaps be yot ame ſobre totes les donzelles del mon, e tots los meus ſecrets te ſon manifeſts com a la mia anima. La