majeſtat voſtra beu ſap dir de boca, dix Plaerdemauida, mas les obres ſon males: voleu creure a la Viuda repoſada les ſues maldats, les quals per eſperiencia auant ſe moſtraran, e deſfauoriu a mi y a totes les altres, y ella es ſtada cauſa de tot aqueſt mal: e yo he gran dupte que voſtra alteſa no perda molt mes que no ha perdut, e que no nogua a vos axi com ha nogut a mi. E recordam de aquella amarga nit que mon ſenyor Tirant ſe rompe la cama, e voſtra alteſa hauia perduda tota la natural conexença, e totes les coſes eren de plor meſclades de temeroſa anſia, mas la Viuda era ſola quis alegraua. La celſitut voſtra no fretura de virtuts, mas freturejau de paciencia: mala coſa es la noble e generoſa crida e volentariament volerſe abrigar lo mantell de diffamacio. Ara, dix la Princeſa, dexem aqueſtes rahons, e parlem de Tirant com ſta e quant lo pore veure, car la contentacio gran que tinch dell me fa penſar mes que no volria: e certament ell me dona pena mes cruel que mort per cauſa de ſon mal, car los perills que amor en ſi porta ſon tan ſtrems que ab tota veritat mon ſentiment no baſta a ſaberlos comprendre: pero yo ſent en mi tal amor que james ſenti, e puch ben dir que he aconſeguit aquell dia que fon publicada aquella gentil ley que los paſſats ordenaren, la qual era de mes valer, e fora ſtada vera ſi lo cars tan deſauenturat nos fos ſeguit en la perſona de Tirant: per quet prech la mia germana tum vulles dir tot ſon eſſer, ni ſi
