Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch III (1905).djvu/139

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
135
lo Blanch.

trames per liberar de les mans dels infels lo voſtre poble creſtia: yo amaua aqueſt e li tenia gran deuocio, e deſijaual per marit, e com enamorat complahial tot lo quell volia ab tota honeſtat, e tenia vna donzella en ſeruir meu quis nomenaua Plaerdemauida, e donauam toſtemps bons conſells, e yo nols volia pendre: e poſal me vna nit en lo lit, yo com a inocenta cridi, e com me fuy reconeguda calli e ſtigui ſegura. E vna viuda qui ſenti cridar dona de grans crits qui tot lo palau feu auolotar, de que ſe ſegui cars de molta dolor e congoxa per a molts per la mia temor. Apres me pregauen que yo conſentis al apetit del caualler, e james ho conſenti. En ſenblant cars reſpondra ſanƈt Pere perço com te les claus de paradis: Senyor, aqueſta no es digna de ſtar en la noſtra beneyta gloria perço com no ha volgut ſeruar los voſtres ſanƈts manaments. Lanſar vos han dins en linfern, e en companyia voſtra la Viuda repoſada. E com yo paſſare de aqueſta vida preſent en paradis ſera feta gran feſta de mi, e dar man cadira en la eterna gloria en la mes alta jerarchia, e com a filla obedient ſere coronada entre los altres ſanƈts. Lo Emperador entra per la cambra que per negun no fon viſt, e ſtigue vn poch ab ſa filla, e pres a Ypolit per la ma, e parlaren dels fets de la guerra e de la malaltia del Capita. Axi parlant entraren per una cambra hon era la Emperadriu, e ſens dupte en aquell cars Ypolit volguera eſſer luny della una jornada. Com ellal veu moſtra li