la cara affable e miral ab bona voluntat: leuas de alli hon ſeya e acoſtas al Emperador, e los tres parlaren alli de moltes coſes, ſpecial vengueren a parlar de la cruel fortuna qui en tan gran jouent hauia fet lexar a ſon fill la miſeria de aqueſt mon: e la Emperadriu ſe pres a plorar. Entraren per la cambra molts cauallers ancians qui eren del conſel, e aconortaren molt a la Emperadriu: e aquells recitaren a Ypolit la grandiſſima virtut quel Emperador moſtra com li portaren la noua com ſon fill era mort. Lo benigne ſenyor hoynt la mort de ſon fill, reſpos al Cardenal e als altres qui loy denunciaren: Siau certs que nom dieu coſa nouella, car ya ſabia yo quel hauia engendrat per morir: ley de natura es rebre la vida, e retrela com es demanada. E axi com es que no es negu qui puga viure que no haja de morir, hoynt la mort del ſeu fill qui en batalla e contra infels hauia ſeparada lanima del cors (aquell dia era lo primer del any e lo Emperador acoſtumaua en ſemblant dia com aquell caſcun any fer molt gran feſta e portar corona) no feu altre mudament, ſino ques leua la corona del cap e torna a demanar com era mort ſon fill, e com hoys que en la batalla, combatent ab gran animo com a virtuos caualler, tornas preſtament la corona del cap: e jura que molt major fon la deleƈtacio que rebe com hohi los aƈtes de la caualleria glorioſos de ſon fill, que no fon la triſtor e amargor que ſenti de la ſua mort: e de aqueſtes
