aquell per preſumptuos que fos que lanima e lo cors no li tremolas .xx. voltes lo dia, ſol que la majeſtat voſtra li fes mala cara? e ſol per vn deſdeny que la alteſa voſtra me fes .x. aſtes dejus terra deſijaria ſtar. Ab tota veritat vos parlare: que anant ab lo Emperador entrant per aqueſta cambra com viu la majeſtat voſtra de les dos genolls doni en la dura terra, e dubti lo Emperador nou hagues conegut perço com en aquell cars temor e vergonya ſe combatien dins mi: apres doni vn ſuſpir, e conegui que voſtra alteſa ab cara afable vos rieu del meu ſuſpir: e perço ſenyora vos ſuplich heus demane de molta gracia e merce que yo no haja mes a dir ſino quem maneu com a ma ſenyora qualſeuulla coſes perilloſes de ma perſona, e conexera la majeſtat voſtra quanta es la fermetat de Ypolit que teniu, ſenyora, ſobre mi, qui ronpent me los cabells, e la mia cara ſia feta aſpra per les voſtres ungles, totes coſes comportare e ab paciencia, e encara haure temor la voſtra ma no ſia nafrada en lo meu cors. En lo que la majeſtat voſtra diu de Tirant, ab juraments dignes de fe vos fare ſegura que Tirant ni mon confeſſor qui es pus fort tal coſa james ſaberen de mi. Digaume, ſenyora, qui ſoſpitara lo qui tan tart ſesdeue? e ja lo meu ſperit no te poder de mes dir a la majeſtat voſtra com amor lo tinga catiuat.
