dor e la Emperadriu en la cambra de Tirant, li daua impediment que no podia parlar ab la Princeſa que no fos per la Emperadriu hoyt: crida a Ypolit e ab baixa veu li dix: Ves de fora e torna preſt, e poſant te al coſtat de la Emperadriu poſala en noues del que conexeras que en grat li vingua, e yo ſperimentare ſi la mia paſſio pore a la Princeſa referir. E tornat Ypolit del que era ſtat conçertat poſas al coſtat de la Emperadriu, e ab ſforçat animo e la veu baixa li preſenta forma de ſemblants paraules.
O voſtre gran ſaber de nobleſa tanta acompanyat, que ſens comparacio major pena me fa ſentir per eſſer tanta la eſtima de la majeſtat voſtra, car la ſtrema amor que us porte me força que no puch ſtar ſino prop de la excellencia voſtra: e no ſens gran raho, car fallint me tal acoſtament ſtich en un nou purgatori, e aço ve per yo infinidament amar la voſtra virtuoſa perſona: ſuplicant aquella en qui tota ma ſperança repoſa me ſia atorgat un do qui ſera augment de ma honor e fama. E per lo voſtre molt merexer, qui tant val, ſol per eſſer en recort, que dels damnats ſe diu eſſer los gran aleujament
