que tingau de mi? Tot lo contrari es del que dius, dix la Emperadriu, cars ans me es aumentada la voluntat, per ço com en lo principi te tenia en figura de bo, ara de molt millor e mes valent: mas la cauſa del meu ſoſpir no es ſtat per pus ſino quem dolch de tu quet tendran per heretge. Com ſenyora, dix Ypolit, quines coſes he fetes yo que per heretge me hagen a tenir? Certament, dix la Emperadriu, ſi poden fer per ço com te eſt enamorat de ta mare e has moſtrada la tua valentia. Senyora, dix Ypolit, negu no te noticia del voſtre molt valer ſino yo qui mire la voſtra galant perſona qui te compliment de tota perfeccio, e no veyg res qui deſmeſiat ſia. De aqueſtes coſes e moltes altres paſſaren los dos enamorats, ab tots aquells delits e lepolies qui ſolen paſſar per los qui bes volen, e no dormiren de tota la nit que quaſi lo dia volia venir. E be dix veritat la Emperadriu als metges que poch ſeria aquella nit lo ſeu dormir: e ja canſats de vetlar adormiren ſe que ja era de dia. Com fon ja gran dia, la donzella Eliſeu que ja ſera acabada de veſtir, entra en la cambra de la Emperadriu per demanar li com eſtaua ni ſi volia res manar li. Com ſe fon acoſtada al lit, veu un home al coſtat de la Emperadriu qui tenia lo braç ſtes, e lo cap del galant ſobre lo braç e la boca en la mamella. Ay ſanƈta Maria val! dix Eliſeu, qui es aqueſt traydor renegat qui ha decebuda ma ſenyora? Fon en temptacio de cridar grans crits, volent dir: muyra lo tray-
