dor que ab cautela e ab decepcio es entrat en aqueſta cambra per poſſehir lo goig de aqueſt ben auenturat lit. Apres penſa que negu no tinguera tan gran atreuiment de entrar alli ſens voluntat ſua: e lo emparamentar de la cambra no era ſtat fet ſens gran miſteri. E feya ſon poder de conexer lo e no podia, per ço com tenia lo cap baix e nol podia be deuiſar. Tenia dubte que les altres donzelles no entraſſen en la cambra per ſeruir a la Emperadriu axi com hauien acoſtumat, Eliſeu entra hon dormien e dix los: La ſenyora vos mana que no ixcau de la cambra per que no façau remor, perque no ha prou contentats los ſeus ulls del ſeu delitos dormir en que ſta. Apres mija hora paſſada, los metges vengueren per ſaber la Emperadriu com eſtaua. La donzella ana a la porta e dix com la ſenyora repoſaua per ço com en la nit hauia vn poch congoxat. Noſaltres ſtarem aci, digueren los metges, fins a tant que ſa mageſtat ſia deſperta, car axi nos ho ha manat lo ſenyor Emperador. La donzella no ſabent pendre remey en ſi, ni ſabia ſi la deſpertas o no, eſtaua en aquell penſament e dura li tant fins que Lemperador toca a la porta de la cambra. La donzella enujada, e no ab prou paciencia ni ab molta diſcrecio, ana cuytadament al lit, e crida a veu baxa: Leuau, ſenyora, leuau, que la mort vos es veyna: lo triſt de voſtre marit toca a la porta, e ſab que ab deſlealtat en perjuhi de la ſua proſpera perſona lo haueu indignament ofes ſens cauſa ni raho alguna.
