la porta era al Emperador e als metges qui del ſeu mal diſputauen, e axi hague plena noticia que lo fet no era res: e torna corrent deuers Ypolit, e pres lo per les orelles, e beſal ſtretament, e dix li: Lo meu fill, per la molta amor quet porte te prech que vages en aquell retret fins a tant que Lemperador ab los metges yols puga donar alguna juſta cauſa de ſcuſacio. Senyora, dix Ypolit, en totes les coſes del mon ſere pus obedient a la majeſtat voſtra que ſim hagueſſeu comprat per catiu, pero nom maneu partir me de aci perque yo ignore ſi venen per algun mal a fer en la voſtra perſona. No dubtes en res, dix la Emperadriu, car gran tumult fora per tot lo palau, e yo conech be que no es res del que Eliſeu ma dit. Ypolit preſtament ſen entra en lo retret, e la Emperadriu ſen torna al lit e feu obrir les portes de la cambra. Lemperador e los metges vengueren al lit, e parlaren ab ella demanant li del ſeu mal ni com ſe era trobada aquella nit. La Emperadriu reſpos que la dolor del cap ab la paſſio del ventrell no la hauien dexada en tota la nit dormir ni repoſar fins que les ſteles del cel ſe foren amagades: e en aquell cars los meus ulls no podent comportar la vetla me adormi, e ſent me ara molt pus alegra e contenta que no en lo principi. E me es ſemblant que ſeria del tot deſliure del meu mal ſi mes hagues durat aquell plaſent dormir, perque me paria impoſſible que la mia anima en vna nit tanta conſolacio ſentis: pero en aqueſt mon la perſona no
