Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch III (1905).djvu/163

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
159
lo Blanch.

pot atenyer ſol vn dia o vna nit goig complit, car en lo doloros deſpertar que aqueſta donzella me ha fet me ſo tan alterada que lo meu ſperit es reſtat ab la major paſſio que dir nos poria. E ſi yo podia tornar en aquell cars mateix, me ſeria molt gran conſolacio podent tocar e tenir en los meus braços les coſes que ame hi he amades en aqueſt mon, e crech que podent yo atenyer aço me ſeria paradis en aqueſt mon e compliment de gloria: e podeu creure, ſenyors, que ſi yo podia tornar en aquell glorios repos la mia anima ſeria tan contenta que yo ſeria preſtament guarida. Dix Lemperador: Digau, ſenyora, que era lo que en voſtres braços tenieu? Reſpos la Emperadriu: Senyor, lo mayor be que en lo mon yo he tengut, e encara lo ame ſobre totes les perſones del mon: e puch dir ab veritat que yo ſtant en la piadoſa vetla me adormi, e preſtament me dona de parer que ſtaua en camiſa ab vna roba curta forrada de marts gebelins de color de vellut vert, e que era en vn terrat per dir la oracio que acoſtume dir als tres Reys de Orient, e complida que hagui la beneyta oracio hohi vna veu quim dix: No ten vages, que en aqueſt loch hauras la gracia que demanes. E no tarda que viu venir lo meu tan amat fill acompanyat de molts cauallers tots veſtits de blanch, e portaua a Ypolit per la ma, e acoſtant ſe a mi me prengueren les mans los dos, e beſauen les me, e volien me beſar los peus, e yo conſentir nou volia. E aſeguts en lo payment del