terrat paſſam moltes rahons de conſolacio en les quals yo prengui molt gran delit, e foren tals e tan delitoſes que james del cor me exiran. Apres nos ne entram en la cambra tenint lo per la ma, e mon fill e yo poſam nos en lo lit, e yo poſi li lo meu braç dret dejus les ſues ſpatles e la ſua boca beſaua les mies mamelles: james tan plaſent dormir no ſenti, e deyam lo meu fill: Senyora, puix a mi no podeu hauer en aqueſt miſerable de mon, teniu per fill a mon germa Ypolit, car yol ame tant com fas a Carmeſina. E com deya aqueſtes paraules ſtaua gitat prop de mi, e Ypolit per obediencia ſtaua agenollat en mig de la cambra: e yo li demani hon era la ſua habitacio, e dix me que en paradis era collocat entre los martirs cauallers perço com era mort en batalla contra infells. E no li pogui mes demanar, perço com Eliſeu me deſperta ab mes adolorit ſo que de trompeta. Nous ho dich yo, dix Lemperador, que tot ſon parlar no era ſino de ſon fill? Ay ſenyor, dix la Emperadriu, que a negu no coſta tant com a mi: en aqueſt braç lo tenia yo, la ſua plaſent boca tocaua los meus pits, e los ſomnis que en la matinada ſe fan molts ne ixen verdaders. E yo pens que encara no ſen deu eſſer anat: volria ſperimentar dormint ſim tornaria a parlar, e que tornas en lo delit que ſtaua. Yous prech, dix Lemperador, que nous poſeu aquexes follies en lo cap, e leuau vos del lit ſi be ſtau, car tals coſes com vos rahonau qui mes hi met mes hi pert. Yous ſuplich,
