ſenyor, dix la Emperadriu, que per la ſalut mia, e per lo delit que yo eſpere aconſeguir, vos placia lexar me vn poch repoſar, car tots los ulls tinch entelats de poch dormir. Senyor, digueren los metges, be ſen pora anar la mageſtat voſtra, e dexem la dormir, que ſi aqueſt delit li leuam ſeria poca admiracio no augmentas la ſua malaltia en major grau que no es. Lemperador ſe parti, e feren exir totes les donzelles de la cambra ſino Eliſeu quey reſta. Com les portes foren tancades, la Emperadriu feu tornar a Ypolit en ſon loch, e dix a la donzella: Puix la ſort ha permes tu has hagut a ſentir en aqueſts afers, dona orde que de tot ton poder vulles ſeruir a Ypolit mes que a la mia perſona: e poſat en aquell retret fins tant hajam hun poch dormit, e tu ſeras en ma openio e mes fauorida de totes les altres, e yot caſare mes altament de totes: apres Ypolit te dara tant de ſos bens que tu ſeras ben contenta. Ya nom ajut Deu, dix Eliſeu, ſi yo tinch voluntat neguna a Ypolit de ſeruir lo, ne menys en amar ne honrar lo, mas per ſuplir al quem mana la mageſtat voſtra ho fare, altrament nom volria eſſer abaxada en terra per pendre vna agulla per ell, ans vos dich james porti mes mala voluntat a home del mon com fas a ell deſque le viſt en tal ſo ſtar prop de voſtra alteſa: leo famejant volria que li menjas los ulls e la cara e encara tota la perſona. Reſpos Ypolit: Donzella, james penſi en fer vos enuig, que ab delliberada penſa ho fes: e yous vull amar e fer
