tenint lo a prop de colacions ſingulars per que nos anujas: e com no volia menjar, preguaual ne de part de la ſenyora. Ypolit la poſaua en noues ab moltes burles, y ella james li reſponia ſino en lo que tocaua a ſon ſeruir. Axi ſtigue la Emperadriu que nos leua del lit fins a lendema que lo Emperador ja ſera dinat: e com ſe fon ligada entra en la capella per hoir miſſa, e fon gran contradiccio entre los capellans ſi a tal hora deuien conſagrar com lo mig jorn fos paſſat. En ſemblant ventura e delit ſtigue Ypolit dins lo retret per vna setmana. Com la ſenyora conegue que prou lauia ſpletat, dona li comiat dient li que altre dia com ſe ſeria deſcanſat poria tornar dins en la cambra, e poria pendre della tot lo que plaſent li fos. E la Emperadriu trague de una caxa hon tenia les ſues joyes un collar dor fet a forma de miges lunes, e en les puntes de caſcuna luna hauia dues groſſes perles, vna en caſcun cap, e alt en mig de la luna vn gros diamant, e dauant venia vna cadeneta dacer ab una pinya dor tota eſmaltada, e la mitat era uberta e laltra cloſa, e los pinyons qui dins eren groſſos robis. No crech tan ſaboroſos pinyons james foren viſts: aqueſta ſabor ſabia Ypolit que guſtada lauia, e en la part de la pinya que ſtaua cloſa, en caſcuna clofolla hauia vn diama, o vn robi, o maracde, o ſafir, e no penſeu que fos de tan pocha ſtima que no valgues paſſats cent milia ducats: e la Emperadriu de ſes mans lay poſa al coll, e dix li: Prega a Deu, Ypolit, que yot vixca,
