a poca diſtancia li era vehina, e veu vn caſtell luny: tingue ſon dret cami deuers aquella part ab ineſtimable fam que ab ſi portaua: e peruengut prop del caſtell, lo ſenyor daquell qui era vn caualler e ſtaua en vna fineſtra, veu de luny venir lome, e tingueli ſment de quina part venia ni hon anaua. Com fon prop del caſtell veu vna vinya ab molts rayms, dexa lo cami que anaua de vers lo caſtell e entra ſen dins la vinya. Com lo caualler loy veu entrar crida hu de ſos ſeruidors, e dix li: Ves preſtament a la vinya e trobaras alli vn home, guarda no li digues res, mas prente guarda que fa, e preſtament mo torna a dir. Leſtament en queſta lo ſeruidor fon tornat, e dix: Senyor, vos lo trobareu gitat en terra, e ab les mans pren los rayms ſens romprels del cep, e a moſſos los ſta menjant, e no cura de mirar ſi ſon verts ni madurs, axils ſe menja. Senyal es, dix lo caualler, que bons li ſaben: tornay e veges que fa. Lo ſeruidor fon tornat, e dix a ſon ſenyor: A grapades los cull e axils ſe menja. Dexal ſtar que bons li ſaben: tornay altra volta. Lo ſeruidor fon tornat, e dix: Senyor, ja nols menja ab aquella ſabor, ara pren los grans de quatre en quatre e de .v. en .v. Dexal ſtar, que encara hi troba ſabor. E altra vegada que hi torna, dix: Senyor, ja cercha los que ſon be madurs e poſals ſe en la boca, e menjas la molla de dins e lança la pellofa. Ab grans crits li dix: Ves, cuyta, e digues li que ixqua de la mia vinya, que ara lam tala tota. Tal demoſtracio fa la mageſtat voſ-
