ſi, tal raho no ha loch: car les coſes que ſon de publica infamia de deſoneſtat negu no les ignora, e perço ſon donades a les donzelles virtuoſes dobles honors, e penes en lo contrari del que fan. Car lo principi de la virtut en noſaltres luu, e los vicis preſtament ſon publichs a totes gents: perço ſi vos me volreu creure apartau vos della lo mes preſt que poreu, que ſera molt loable coſa per a vos, com ella ſe ſia enbolicada ab lo Lauſeta ques nomena ſclau negre, comprat e venut, moro per ſa natura, ortola que lort acoſtuma de procurar. E tot lo que yous he recitat no penſe la ſenyoria voſtra que ſien faules, car ſi men deueu hauer grat eu teniu ſecret, ab los voſtres ulls corporals vos ho fare veure: oblidant ſe lo nou abit de virtut, dexant la companyia de reys, duchs e grans ſenyors, lonch temps ha quem fa viure ab aqueſta tan ſtrema pena. Pero aço no es coſa que la mia lengua degues recitar, ſino que la gran deſoneſtat que comet me força dir ho, car per molt que lin diga ſtar no ſen vol. E laltre dia ſe ſenyia ſobre viu: e queus dire deſta ventura? ja la ſua boca forçada prenia poques viandes, lo dormir no li era plaſent, e la nit li paria vn any: e jatſia ella dolor ſentis, lo meu cor lamentaua, la color era abſentada de la ſua cara, magrea hauia debilitats los ſeus membres: quantes e de quines erbes ſo anada a cullir, e ab ardida ma les hi he poſades per deſtroyr lo prenyat del ſeu ventre de molta infamia digne! Ay triſta, que lo meſqui es punit per
Pàgina:Tirant lo Blanch III (1905).djvu/187
Aparença