lo meu peccat! e lo ſeu cors no ſoterrat, ſino per lo riu auall ha fet ſon viatge. Que podia yo altra coſa fer que millor fos per que tal net no peruengues dauant la viſta del Emperador ſon aui? Ella pren lo delit, ſi dir ſe pot, e yo porte la culpa, e per aço coue a mi queus ho diga per que nous vullau del tot perdre, neus vullau ofegar en terbola baſſa de oli pudent. Les altres coſes celare per no eſſer prolixa, e volria vos qui teniu lo ceptre de la juſticia li donaſſeu condigna pena per apartar la de tan gran defalt. E yo moltes voltes li dich: Filla mia, ara es temps de reſeſtir a tan gran mal, lança de tu tota manera de viltat e amor corrupta, e ſegura reſtaras e vencedora: e pots veure, ma filla, ſi lalteſa del parentat teu, e la fama de la virtut tua, e la flor de la bellea, e la honor del mon preſent, e totes les altres coſes que a donzella de tanta dignitat pertanyen te deuen eſſer cares, e ſobre tot la gracia de vn tal enamorat quit deſija mes ſeruir e amar com a muller que a totes les dones del mon, e per aqueſt negre perdrel deſiges: car plaure not deu, e pens que de aci auant not plaura ſi ſauia eſt, majorment ſi ab tu matexa te conſelles: donchs oblida los falſos delits permeſos a la ſutze ſperança, lanſa los fora de tu. Dich vos, ſenyor Tirant, noy val res per molt que li diga: ſol miracle de Deu ſeria ella ſen pogues ſtar, e ja de aqueſta hora auant negun penſament de be pora hauer loch en ella. No tarda Tirant ab tota la malencolia que tenia en fer principi a vn tal parlar.
