Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch III (1905).djvu/195

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
191
lo Blanch.

jarien per lort. Sab Deu Tirant quanta conſolacio pres com la Princeſa de tal ſocors lo hauia amprat: e com ſe foren vn poch lunyats, Tirant feu principi a paraules de ſemblant ſtil acompanyades.


CAPITOL CCLV.
Rahons de amor que fa Tirant a la Princeſa.


O

quant mes que altre caualler me poria dir benauenturat ſi en la mageſtat voſtra ſe fos aturada tal amor com en voſtres paraules referiu, car viuria content e en feſta continua: mas la fortuna aduerſa me volta la roda, que en lalteſa voſtra no ſi troba fermetat neguna, car per proſpera que ſia ſubitament la veig voltar. E la dita fortuna moſtra enujar ſe de mi, car moſtram bona cara e les obres ſon contraries. En los mateixs bens troba leys per apartar los de mi, e no reſta per aço que en la mia penſa la ymatge de la voſtra figura es reſtada, en la qual contemple dia e nit. E ſi la fortuna ſera contenta de mitigar ſe contra mi, que ſolament permeta que yo puga obtenir la part del premi ultim de mon deſig, yo reſtaria lo mes glorios caualler que james en lo mon naxques, e vna poca ſperança que de la excellencia voſtra mes reſtada me ha leuat en alt. Car ſi los miſerables de voſtra alteſa ſeran hoyts, alguna volta aconſeguiran remiſſio de ſos