ria, e ajuſtats de parenteſch ab los del Imperi grech: e la gloria del meu linatge a preſent yom callare, perque no fretura gloriejar me de aquella ſino com a ſeguidora de la fortuna, ſocorrent a les perſones qui be amen, dich axi: Tirant, ſenyor del mon, ¿per quem haueu fetes tantes rahons ab temeroſes paraules? no ſap la ſenyoria voſtra quant teniu en mi, que lo cor, lo cors, lo voler e tots los meus ſentiments no ſon en lo mon ſino per a ſeruir la ſenyoria voſtra, axi com aquell queus tinch com a pare? donchs viuiu de mi en ſegur quen res que ſia delit ne profit voſtre yo no mi tardare, e aqueſt bon voler que tinch ab la capida ho prengui e ab la mortalla ho dexare: e no es dona neguna non paſſas de ſaber e de bellea, mas yo les paſſe de fermetat de amor. E nous vull mes tenir a noues, car lo caualler qui en batalla ſpera entrar nol deu hom fatigar de rahons: ſino que a la hora que Lemperador ſopara yo ire a la voſtra poſada, e dir vos he tal noua que haureu complit delit. Lauors Tirant de ſobres de alegria li beſa los ulls e la cara fent li molt gran feſta. Tirant ſe parti della, e Plaerdemauida torna en lort, hon troba la Princeſa en lo conſell ab Lemperador ſobre les banderes, les quals ab gran treball tots los meſtres fatigats ſtauen. Apres que los meſtres foren partits Lemperador puja alt en les cambres, e Plaerdemauida ab la Princeſa ſe retragueren, e delliberaren la hora que Tirant vendria. E la Princeſa recita li
