gran deſig, e ab cuytats paſſos ana a la porta del ort, e pujant per la ſcala del retret troba a la donzella de Monblanch ab antorxa enceſa: e com lo veu li feu gran reuerencia de genoll, e dix li ſemblants paraules: Dels bons lo millor caualler, e lo mes benauenturat de bella dama que en lo mon ſia. E Tirant reſponent dix: De deſig complit tal vinga donzella per vos. E los dos pujaren alt en lo retret, ſperant alli fins que Plaerdemauida vench mes alegra e contenta que no fon Paris con Elena ſen porta. E entrant en vna cambra, e la Princeſa exint de altra, ells ſe encontraren ab gran alegria, es reberen, donant Tirant dels genolls en la dura terra, e per ſemblant feu ella. Apres que per bon ſpay que foren ſtats, beſaren ſe, e fon tan ſaboroſa la beſada que poguera hom hauer anat vna milla ans que la vna boca nos parti de laltra. Plaerdemauida que veu lo perill que tant duraua acoſta ſe e dix: Yous do per bons e per leals enamorats: yo vull departir aqueſta batalla fins ſiau gitats en lo lit, e nous tendre per caualler ſi pau feu que primer ſanch non ixqua. Foren ſe leuats en peus, e la Princeſa leuas la corona del cap, e poſa la en lo cap del capita Tirant, e donant dels genolls en la dura terra feu principi a paraules de ſemblant ſtil.
