U no vols ſeruar la regla de aquells qui vulgarment per la major part del mon han renom de valentiſſims cauallers, los quals han volgut poſar e deſpendre tot lur temps en ben amar honeſtament ſens deceptio alguna, e qualſeuol tal caualler de ſemblant aƈte ſes gloriejat, per lo contrari, e puix la conexença de la veritat a tots en general ſe moſtra, han feta atenyer a mi eſſer digna de perdo, e la culpa me tragues de engan ſabent que ſtimes virtut, e auorreys infamia, e tens cobdicia de honor, per quet ſuplich que aquella no deſempares. E venint al que vull dir, tu has abraçada aquella ſingular balança de amor e honor, als quals dona en aqueſt mon grans proſperitats, e en laltre infinida gloria: de molta merce te deman quet placia voler me conſeruar la mia pudicicia, que a preſent no ſia per tu violada. E contemple lo teu ſentit cor, que ſi aços fa no puch eſcuſar ma culpa que la mia infamia no ſia paleſa: que dira lo Emperador, e ma mare, e tot lo poble quim te en ſtima de vna ſanta? que diran de mi? no ſera negu qui de Carmeſina dega fiar. E aqueſt cars te prou ſufficiencia de fer me deſpoſſeyr de tot Limperi: de robes, joyes e moneda no ten pore dar, que tota la ſenyoria preſtament me ſera tolta, e
