negu ſe ſeguia nou volrieu per tot lo mon, e per vos eſſer tan ciuil enamorat noſtre Senyor nous volria mes dar tal boci, ni tendria mes que dar per a vos, car no ſe home en lo mon qui nol ſen enuias encara que fos cert que ſen degues ofegar. Reſpos la Princeſa: Calla, enemiga de tota bondat, no penſara james de tu, Plaerdemauida, que tingueſſes tanta crueldat, car fins al dia de huy te tenguda en compte de mare e de germana, e arat tinch en compte de madaſtra per los reprouats conſells que dones contra mi. En aqueſt punt Tirant la hague acabada de deſcordar, e al braç la poſa ſobre lo lit. Con la Princeſa ſe veu en tan ſtret pas, que Tirant deſpullat ſe era mes al ſeu coſtat e treballaua ab la artilleria per entrar en lo caſtell, y ella vehent que per força darmes nol podia defendre, penſa ſi ab les armes de les dones ſil poria fer ſtalui, e ab los ulls deſtillant viues lagremes feu principi a vna tal lamentacio.
B ma tremolant exugare los meus triſts ulls ans que res te diga. O quantes piadoſes paraules te ofert e not plau acceptarles! mogat a pietat la mia error e noua vergonya de infinida culpa, car treballes de apartar de mi la molta
