amor quet porte, volent tu uſar de poder abſolut deuers mi, e de infinida ira agreuiar la mia anima. Gran ſeria la offenſa que tum faries, e ſet ben dir que tant menyſcabara la mia amor en tu, que ne ſtaras admirat, axi com Lucifer qui caygue de lalta cadira: e no volria que tu caygueſſes en tan grandiſſima error, e no haja a preſumir que mes ſtimes lo teu delit que la gloria e honor mia: pero yo ſere toſtemps obedient a tu, e de mi poras fer tot lo quet plaura, e you comportare ab molta dolor ſol per la poca amor quem hauras moſtrada. No placia a Deu que en ſperit frances e de la caſa de Bretanya tan poca amor puga habitar. Tirant, obre los ulls del enteniment en la gran deſauentura quet ſpera, e reconexent te dona loch a la raho, e deſuia e refrena los deſijoſos apetits, tempra los volers no ſauis, en altres obres endreça los teus penſaments, e reſeſteix en aqueſt principi de libidinoſa voluntat: car les leys de amor ſon de major força que no algunes altres, e elles rompen no ſolament aquelles de la amiſtat, mas encara les diuines que poden eſſer dites de marit e de muller. Placiat, ſenyor Tirant, no vulles donar cauſa de ira e de auorrir te, car grandiſſima virtut es reſeſtir a les males inclinacions de delit. E totes aqueſtes e ſemblants lamentacions feya la Princeſa, ab los ſeus ulls deſtillants viues lagremes en gran abundancia. Com Tirant veu les abundants lagremes e les diſcretes e piadoſes paraules de ſa ſenyora, acompanyades de tanta amor,
