ha uſat de gran virtut com a valentiſſim e cortes caualler que ell es, que mes ha ſtimat perdre ſon delit que enujar a ma ſenyora. E de aço parlaren molt per bon ſpay fins a tant que fonch ja gran dia, que lo Emperador trames a dir a la Emperadriu e a ſa filla que ab totes les dames molt be abillades vengueſſen a la feſta ques feya per Tirant. Axi mateix trames per tots los cauallers e dames de la ciutat que foſſen al palau. Mas ſab Deu la Princeſa en aquell cars amara mes dormir que exir de la cambra: mas per amor de Tirant, e que la feſta hagues ſon compliment, leuas del lit, e abillas molt bellament, e ixqueren de la gran ſala, hon trobaren lo Emperador ab tot ſon ſtat de nobles e cauallers, e de les dames de la ciutat, e profeſſo ordenada anaren per tota la ciutat ab les .cc.lxxij. banderes que portauen dauant la profeſſo, e axi ordenats per ſon orde anaren fins que foren dins la ſgleſia. Tirant ſe acoſta deuers la Princeſa, e ab cara afable ella lo rebe moſtrant en ſon parlar que era reſtada molt contenta, e no li pogue altra coſa dir ſino: Tirant ſenyor de mi, tot quant he te atorga ſenyoria. Mas Tirant no li goſa reſpondre per dubte de la Emperadriu e daltres qui prop della ſtauen. La miſſa ſe comença de dir ab gran ſolemnitat, e al dar de laygua beneyta poſaren vna bandera, apres dita la confeſſio ne poſaren altra, e apres a caſcun ſalm o antifena ni poſauen vna. Con la miſſa fon dita totes les banderes foren poſades, e Tirant
