dona carrech a Plaerdemauida la fes portar a la poſada de Tirant. E con ſe fon tornada a veſtir torna hon era lo Emperador, e acoſtas prop dell e Tirant qui prop li ſtaua, y ella li dix a la orella perque Lemperador nou ſentis: Les tues mans han manifeſtat en mi que no ha res en ma perſona que not ſenta. Reſpos Tirant: Gran gloria es per a mi que les mies mans hagen uſat de nouell offici. Dix lo Emperador: De que parlau voſaltres tan ſecret? Senyor, dix la Princeſa, demanaua a Tirant ſi en tan ſingular feſta com aqueſta ſiy hauria juntes o torneigs, e han reſpoſ que no, que ab los turchs les ſperen de fer. Aquexa es vna de les millors noues que yo puch hoyr, dix lo Emperador: e ſentiu vos en diſpoſicio de poder partir? Si, ſanƈta Maria, dix Tirant, complida la feſta, los metges ab mi poren be partir. E axi parlaren daltres coſes fins que vench Plaerdemauida, e de un troç luny feu li ſenyal. Com Tirant veu loch e manera que lo Emperador ſe ſforçaua de parlar ab altres, ell ſecretament ana enuers Plaerdemauida e demana li que volia, e ella li reſpos en ſtil de ſemblants paraules:
LO premi de tants treballs que demanats, ſenyor, haueu infinides voltes, per raho deueu
