partir no ſen volgue fins en lalba: e la Princeſa per parlar e veure a Tirant nos enujaua de ſtar en les feſtes, e Tirant goſaua molt poch dir a la Princeſa per dubte del Emperador quels ſtaua molt prop, mas ab baxa veu li dix: Certament, ſenyora, de major grat e ſtima era a mi la nit paſſada que no aqueſta. E preſtament Plaerdemauida reſpos: Molt me alten, ſenyor, les voſtres paraules, mas no les obres. Lauors vehent lo Emperador que lo dia era vengut leuas, e volgue que tots ab ell enſemps acompanyaſſen al Capita fins a la ſua poſada: e Tirant li regraciaua la molta honor que li feya, e volia tornar acompanyar a Lemperador, mas lo valeros ſenyor nou conſenti. Com Tirant fon en la ſua cambra penſa que Plaerdemauida ab la deſcontentacio que tenia dell no li hagues feta alguna letra: e con entra per la cambra e veu en terra vna carrega dor, ſtigue admirat de la gran virtut de la Princeſa, e ſtima mes la bona voluntat que lo preſent: e feu venir a Ypolit e manali queu ſtojas. Venint hora de miſſa tota la bona gent foren en orde per complir les feſtes ja principades, e Tirant no tingue manera de poder parlar ab la Princeſa per fer li gracies del que trames li hauia fins quel dinar fon paſſat. E ſi en la vn dia ſe feu gran feſta, molt major ſe feu en laltre, que ſeria maſſa larch de recitar: pero apres del dinar digueren al Emperador que per lo poch dormir que en la nit paſſada fet hauia, que anas a repoſar ſa majeſtat, e a la hora deguda de
