feſtejar tot hom tornas alli, e axi fon fet. E tornant les dames al palau Tirant ſe acoſta a la orella a la Princeſa, e dix li: Ja no tinch ſperit ab que puga parlar ni lengua en poder pronunciar paraules de tanta amor ni obres de tanta honor que la majeſtat voſtra caſcun dia me fa, que no mi baſten gracies a referir. E ella li feu preſtament ſemblant reſpoſta, per be que no goſaua molt parlar per ſguart de la Emperadriu que li anaua prop, ſolament li dix: Tu eſt ſenyor de mi qui tens tota ma libertat en ton poder, veges que manes de mi fer, guerra o pau: e ſi a tu no ajude qui eſt mon ſenyor, a qui ajudarem? aço es poch a preſent lo que yo fas en ſguart del que tinch delliberat de fer, pero ſi mes ne vols les portes del treſor ſon ubertes per a tu e tancades per a tot altre. E Tirant referint li mes gracies aplegaren a la porta de la cambra del Emperador qui ſen entra dins ab totes les dames: ſolament reſta la Viuda repoſada quis poſa al cap de la ſcala per ſperar a Tirant, e ab la feminil malicia tenia aparellat tot lo meſter pera cometre crim que james tal no fon penſat. Com veu a Tirant, ab cara molt afable e ab geſt gracios per quel pogues enamorar, li preſenta paraules de ſemblant ſtil acompanyades.
