ſon li feu paſſar. Apres ell ſe acoſta tant, e poſa li les mans dejus les faldes, ab gran alegria que totes ſtauen de les coſes plaſents que Plaerdemauida deya. La Viuda giraua la cara enuers Tirant e torcias les mans, ſcupia en terra, moſtrant tenir gran faſtig e dolor del que la Princeſa feya. Penſau lo meſqui deſauenturat de Tirant que la vn dia ſtaua tan pompos e tan content de hauer ateſa tan alta en dignitat ſenyora per ſpoſada, la coſa que ell mes deſijaua en aqueſt mon, e apres veure de ſos ulls ſon dol, ſon plant e ſa dolor! E penſant en ſi tingue dubte que los ſpills no li repreſentaſſen fals lo que hauia viſt, e trenca los ſpills mirant dins ſi hauia alguna coſa malicioſa que fos feta per art de nigromancia, e no troba res del que penſaua. E volgue pujar alt en la fineſtra per veure ſi veuria mes, e a quina fi uendrien aquels afers: e veent que no tenia ſcala, car ja la Viuda tement ſen les hauia apartades, Tirant no tenint altre remey pres lo banch dauant lo lit, e dreçal en alt, e pres vna corda que talla de la cortina, e paſſa la per la biga, e ell puja alt e veu com lo negre ortola ſen portaua per la ma a la Princeſa en vna cambra que dins lort hauia a hon tenia la ſua artilleria per a conrear lort, e per a ſon dormir. E Plaerdemauida poſa la dins la dita cambra, cercaren li vna caxa hon tenia la ſua roba de veſtir, e tot quant tenia li regonegueren. Apres vn poch ſpay ella ixque, e la Viuda ab la vna donzella paſſejaua prop de la cambra.
