EN Duch de Pera, millor vos fora lo callar que no lo parlar, o hagueſſeu vos fet lo ſenyal de la creu, car en aqueſt camp ja ſom coneguts vos e yo qui ſom, e a qui han acoſtumat de dar les honors de les batalles, a mi qui ſo Duch de Macedonia de vencedor, e al Duch de Pera de eſſer vençut, e en mala ſtima tengut en les armes que acoſtuma de fer: e de aço feu ſtar admirats a tots los qui entenen donor. E no vullau creure altri en voſtra honor mes que a vos mateix: e perço com vos ſentiu mal dret e manteniu poca veritat, a vos ne ſeguira gran carrech e perpetual infamia, la qual tot bon caualler deu eſquiuar, e ans arriſcar e poſar a la ventura cent vides, ſi tantes ne tenia, ans que blaſme de couardia li pogues eſſer imputat. E donam de parer que no tinga raho lo caualler de honor en donar les eſpatles com es vençut, moſtra be que te poca virtut en demanar la mort, axi com la demanas preſent mi, ans ab animo viril als eſdeuenidors mals contraſtar. E vull vos auiſar que ſi per ventura a mi ſobreuiuiu, qualſeuulla que ſia la forma de la mia mort quel meu miſerable ſperit me lexara, ab furia gran