rador ſtant en la gran ſala ſperant les dames que vingueſſen per anar a la gran plaça hon ſe feya la feſta. Be foren triſtes, e amargues, e plenes de molta dolor, que en aquell dia quantes dones perderen lurs pares, marits, e fills, e germans! Lemperador en preſencia de tots dix: O viudes deſconſolades, feu noues lamentacions, arrancau vos los cabells e ab les ungles rompeu la voſtra cara, e les veſtidures ſien de dol, puix la flor de la caualleria es perduda, e james ſera recobrada! O Grecia, com te veig deſolada que reſtaras orfe, viuda e deſemparada: ara ſeras mudada en nouella ſenyoria! Lo plor, lo crit e la dolor fon tanta en lo palau, que era coſa de vna gran admiracio de veure ne de hoir. Apres ſe ſtengue per la ciutat en tal forma que la gran feſta ſe conuerti en gran dolor e plant. Apres Lemperador trames per Tirant per recitar li la cruel e doloroſa noua, e per moſtrar li les letres que rebudes hauia. Com lo cambrer fon a la porta de la cambra de Tirant, ſenti que feya gran dol, e hoy que deya forma de tals paraules: O miſerable de mi, o fortuna cruel, per que has fet tant de mal quem has fet veure tanta dolor! hagueſſes me fet ans morir que fer me veure dels meus ulls vn tan nefandiſſim crim, que tots los qui apres de mi vendran en lo mon, ſe taparan les orelles per no hoyr tan gran malueſtat que la ſua excellent perſona abandonas a vn negre moro enemich de la noſtra ſanta fe. A la diuina
