dauant Lemperador, ab geſt e triſta cara li dix: Senyor, lo voſtre Capita te preſent tot lo mal que ſes ſeguit, car los ſeus ulls ho manifeſten, e yo quil he ſentit greument lamentar: car cregue que la ſua congoxa era per la mala noua que era venguda. Tirant ſe veſti vn manto de drap gros negre, ab les calſes de aquella matexa color, portant vna ſpaſa en la ma, e tot ſol entra per la porta del ort pujant ſe alt en la gran ſala, e veu que tots los del palau feyen gran dol e deſmeſurat plant que no era negu qui li pogues parlar. Entra lo adolorit Capita dins vna cambra, e veu la Princeſa gitada per terra, ab tots los metges qui entorn li ſtauen per tornar li la perduda ſanitat. Tirant ſi acoſta, e con la veu en tal punt ſtar, lo cor no li pogue comportar que no digues: Per que dexau morir aqueſta ſenyora ſens pietat? car ſens culpa ſcuſar nos pot, e te poca ſperança de vida, perque no te ni pot ſtar en ſoberana proſperitat, e aço nou deſige ques ſegueſqua, ans continuament tendre gran dubte de la ſua vida, la qual prech Deu ſobrepuje als meus dies. Ay triſt de mi, la vida mia tinch per no res, que tinch vergonya de dir lo que a la memoria ſe repreſenta. Los metges nou entenien, ans ſe penſauen que per la mala noua ho deya. E Tirant penſaua que tots ploraſſen per dolor de la Princeſa, fon ſe girat al traues, e veu la Emperadriu que tots los vels ſe hauia romputs ſobre lo cap, e dauant la cordonera de la gonella tota rompuda,
