religio: e pora eſſer que tu ſies mes cruel a noſaltres que a tots aquells? e per yo fer feſta a ta virtut, conexent lo teu molt merexer diguiſt paraules que no ſtauen be en boca de caualler, que no ames dona ni donzella ſino per los bens, e que forciuolment vols pendre la deſpulla de la mia virginitat? O quant ſcampament de ſanch tals paraules porten! pero yo ſtime mes que les gents diguen que ſo ſtada benigne e piadoſa als ſtranys, que ſi deyen lo contrari que ſo ſtada cruel e mala als virtuoſos de honor dignes, car ſi lo meu ſperit volgues uſar de crueldat, no ſeria lo ſol exit que la tua cambra faria plena de ſanch de tu e de tots los teus. E no dix mes ſino que hohi tocar a matines, e dix: Viuda, anem al lit, per be que lo meu dormir ſera molt poch aqueſta nit ab la gran ira que tinch de Tirant, aquell que yo tant ſolia amar. Reſpos la Viuda: Suplich vos, ſenyora, per merce que de tot lo queus he dit que la mageſtat voſtra nou digues a negu per lo gran perill que ſeguir me poria, e daltra part no volria quem tingueſſen en ſtima de reportadora de noues. No tingau temor, dix la Princeſa, car yo guardare de dan a vos, e a mi de carrech. Com foren dins la cambra Stephania que les veu venir dix: Bem par, ſenyora, que gran plaer haueu pres en les rahons de la Viuda, com tant hi haueu ſtat, be volria ſaber en que ſta tot lo voſtre penſament. E la Princeſa ſe mes en lo lit ſens fer li reſpoſta, e poſa lo cap dauall la roba, e pres ſe agrament a
