Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch III (1905).djvu/257

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
253
lo Blanch.

cauallers: lo bacinet, e la ſpaſa, e la camiſa de la ſobreueſta que en les batalles e en eſta terra he portat, en la ſgleſia major damunt la mia ſepultura ſia poſat, hon ſtan los quatre ſcuts quen batalla venci cors per cors dins en liça, ço es a ſaber, lo Rey Dapolonia, e lo Rey de Friſa, lo Duch de Borgonya, e lo Duch de Bauera: ſi fer ſe pot lo meu cors al anſia de mon pare, ni a la beata de ma mare no li ſia moſtrat, ans los ſia defes de veurel. E ſobre lo meu vas ſeran pintats caps de moros negres, ab letres ſcrites entorn del meu ſepulcre: Cauſa odioſa per que mori Tirant lo Blanch. Apres prega a tots que no li digueſſen res. Los metges no li podien fer ni dar remey negu, tanta era la dolor que ſoportaua, e lo vell Emperador ab tots los qui alli eren nos delitauen ſino en plorar e planyer, batent ſe los ulls e la cara, no tenint gana de menjar ni de repoſar, ans penſauen tots eſſer ſots lo jou de captiuitat, e tota la lur ſperança ſtaua en noſtre ſenyor Deu y en Tirant: com lo veyen ſtar en tal punt tots tenien la ſperança perduda, e donant loch e ſpay a lur dolor tots ixqueren de la cambra. Los metges ordenaren li moltes coſes, mas valien li molt poch. Venit vna vella juhia a la fama del ſeu mal, preſentas dauant lo Emperador, e ab gran audacia li feu preſent de ſemblants paraules.