Es paraules diſſimulades que lo voſtre ginyos penſament ha manifeſtades ſon a mi de gran admiracio, que per vos ſia ſtat preſumit que ab ſenyal de verdadera amiſtat, ab paraules injurioſes procehint de ſtrema malicia volrieu portar a ma ſenyora a infamia de perpetual deſoneſtat. E no penſeu que ab lo voſtre mal ſaber me pogueſſeu induyr al que volrieu, que yo loas les voſtres reprouades paraules e mala intencio, car tant vos aprofitaria com fer vn clot en larena, e ab vn anap foradat buydar tota laygua de la mar: e vos quius feu amar e deſamar deueu pendre aço per ſomni. E tot lo que dit haueu es fora de la mia memoria, e ſi tal cars preſumiu de ma ſenyora ni de mi, anau per a deſconexent caualler: que en tan gran perill hajau poſada la voſtra perſona! E poſat cars queu hajau viſt, es ſtada coſa que ſes fet per joch e burles per dar conſolacio e alegria a la ſenyora Princeſa. La Viuda repoſada hague dels entrameſos de la feſta de Corpus Criſt, e yom veſti en forma del noſtre ortola: e recita li tot quant de ſus es ſtat dit. Tirant fon molt admirat de tal raho, e dix que tal coſa no podia creure ſi donchs de ſos ulls no veya lo contrari. La donzella ab grans rialles li dix: Senyor,
