yo dellibere de reſtar aci, e vaja Ypolit a la mia cambra, e dauall lo lit trobara tots los veſtiments del negre ortola, e ſi no dich veritat, que de cap me lanſeu en mar. Tirant fon content, e mana a Ypolit que prengues les claus e preſtament hi anas, e perço com feya gran maror, que tornas preſtament: e Ypolit feu lo manament de Tirant. Com fon tornat ab la roba del negre ortola, la mar ſtaua tan braua, que james Ypolit no pogue pujar en la galera, ni Plaerdemauida pogue exir en terra de la galera: lançaren vna corda a la barca, e ligaren li la roba del negre ortola en tal forma que la pujaren en la galera. Com Tirant veu la cara e la roba, conegue la gran maldat de la Viuda repoſada, e en preſencia de tots jura alli que ſi en aquell cars pogues exir en terra, que en preſencia del Emperador la faria cremar, o ab les ſues propies mans faria della lo que hauia fet del negre ortola. Apres Tirant prega molt a Plaerdemauida que li volgues perdonar dels mals penſaments que hauia tenguts de la Princeſa ni della, e com fos ab ſa alteſa que li volgues recaptar perdo. E Plaerdemauida molt gracioſament loy atorga, e axi reſtaren los dos ab molt bona amor e voluntat. A poch inſtant la mar ſe enbraui tan fort, que tots aquells qui veyen la barca hon Ypolit anaua, tots reclamauen a Deu de bon cor que no periſſen en la cruel mar. E com Deu volgue, tornaren a terra tots banyats e la barca mija daygua. La pluja e lo vent era tan
